José María Guerrero Medina (Jaén, 1942) és un pintor i escultor amb un llenguatge propi gens convencional que va més enllà de les modes i tendències i que ha estat àmpliament reconegut per rellevants col·leccionistes i crítics nacionals i internacionals. Es un dels principals representants de la figuració expressionista espanyola de la segona meitat del segle xx. Establert a l’Empordà, està vinculat, en les darreres dècades, a la Fundació Vila Casas.
La seva obra es compon de paisatges i la figura humana, incorporant l’acusació social en els episodis històrics, com per a l’exili. Destaquen les seves obres La cadira de la mort, dedicada a Puig Antich; Camí de l'exili, sobre la retirada republicana o el confinament a Argelès amb el díptic Platja d'Argelès.
Les seves figures son homes i dones, històrics - com algunes de les obres de l’artista barroc Velázquez recuperant i recreant personatges secundaris dels seus quadres - o contemporanis que Guerrero pinta en posicions i actituds distorsionades.
El que mes ressalta en les seves obres son els colors, blaus i vermells intensos que contraposa amb uns colors terra com els grisos i ocres. Figures ben delimitades per gruixudes línies negres, en ocasions fragmentades creades a partir d’un joc cromàtic pensat per ser representatiu dins del llenguatge artístic del artista.
