30 de maig - 20 de Juny 2024 "Sintonitzant" Alex Rispal artista visual Exposició individual - Text de sala Eugenia Amodio

Record d'una planta - 120 x 120 cm - Quimigrama sobre paper de gelatina de plata

Sota l'afany per experimentar i en un intent inesgotable de trobar una resposta a l'interrogant: En quina realitat ens trobem? Àlex Rispal ens convida a habitar els espais liminals que construeix mitjançant l'apropiació de la meravellosa tècnica del quimigrama. Aquesta pregunta es materialitza en una narrativa visual única i molt particular, no només pel que fa al seu acabat sinó també en el procés de realització.

El quimigrama és una tècnica introduïda per Pierre Cordier que fusiona la fotografia i la pintura sense pertànyer del tot a cap d'aquestes disciplines.

Per a aquestes peces, l'artista fa servir paper de gelatina plata, químics i reserves juntament amb l'exposició lumínica per crear-les. D'aquesta manera, re significa el revelat de fotografia analògic per donar-li sentit pictòric.

A la seva obra, plantes i televisors coexisteixen en espais que desafien constantment els límits de la realitat. A través d'una combinació de precisió química i atzar, Rispal aconsegueix un univers que reflecteix la dualitat entre allò natural i allò artificial, emmarcada en un ambient que podríem definir com a eteri, una dimensió entre diferents fases, una existència paral·lela o un estat de la ment.

Aquest espai actua com un llindar entre dues realitats i esdevé un terreny ambigu que l'artista manipula i transforma mitjançant la interacció de materials i la influència de la llum. Les tècniques utilitzades per Rispal inclouen la impressió d'imatges fotogràfiques deformades en paper acetat i transferides sobre vidre, usant plantes reals que col·loca per contacte sobre el paper fotosensible envernissades i exposades a la llum solar per generar àrees de color.

Els televisors, en canvi, són dissenyats amb intel·ligència artificial a partir d'imatges creades per ell mateix i plasmats sobre el paper. D'aquesta manera, la fotosensibilització de la plata permet a l'artista treballar amb tintes, pintura i gelatina, emprant reserves de vernís, cera i cinta adhesiva per construir les seves composicions. Aquestes tècniques no només li permeten explorar i combinar diferents elements, sinó també construir un diàleg entre allò digital i allò orgànic.

Així, transitant una gamma tonal que va des dels marrons, els grisos i els negres fins al morat, ens submergim en paisatges íntims i imaginaris que sorgeixen de l'insaciable desig de l'artista d'explorar els abasts de la tècnica fotogràfica.

La relació entre els elements vius i artificials que apareixen s'experimenta a les seves obres com si estigués en constant tensió, però, hi ha alguna cosa simbiòtica entre ells.

És així que l'artista ens confronta amb aquesta situació que es torna mirall de la nostra quotidianitat: la desconnexió progressiva de la nostra existència autèntica en un món tecnologitzat.

El contrast entre allò il·lusori i allò real és potser un dels conceptes fonamentals que construeix el cos d'obra triat per a aquesta exhibició. 

Quan ens apropem i observem cada detall i textura a les obres, notem a més la presència d'un silenci inhòspit. Semblaria que ens trobem davant d'un succés post apocalíptic, un món que va deixar de ser habitat per éssers humans, on la batalla entre la llum i la foscor ha donat com a resultat un multi vers on predomina l'existència de plantes salvatges i que encara es continuen relacionant amb els endarreriments d´una societat influenciada per l´exigència tecnològica i comunicacional.

És en aquest punt d'intersecció de dialèctiques, en el qual coexisteix allò subtil i tangible, vital i mort, clar i fosc, on Rispal ens posa de cara a l'essència mateixa de la nostra condició humana.

SINTONITZANT, és probablement, una invitació a la reflexió sobre el lloc que ocupem, sobre la velocitat del moment i sobre el sistema del qual som part. És que l'única manera d'atresorar una fracció del temps sigui tornant al principi de totes les coses?

Eugenia Amodio.