4 juny 2011 - 27 novembre 2011 -Francisco Sanchéz - Andorra a la 54 Bienal d'art de Venècia -

"La realitat efímera" - Técnica mixta 162 x 114 - Tríptic (02) - 2011- Credits: Govern d'Andorra - Àlex Tena

Extractes de "L´efímer i l'etern".

Joan Gil Gregorio. Sotscomissari. Membre de l'Associació Internacional De Crítics d'Art.

Els buits, les carències, els prolongats silencis prenen una dimensió misteriosa i actuen amb més contundència que la presència. 

Aquesta lliuta de l'artista contra la realitat estable i immutable atorga tota la força a l'abcència, al no-res, per identificar-se amb la percepció efímera i passatgera. 

Valora el buit no pas com una absènciapassiva sino com un espai generador d'energia.

El despullamenti la nuesa com a fondament del seu quefer es tradueix en lacòniques visions que tenen més a veure amb estats interiors que no pas amb configuracions reals. Unes càlides teles que esdevenen el pòsit sobre el qual les transparències i translucideses, revelacions i ocultacions, realitats i ficcions, presències i absències, representacions i al.lusions, i en definitiva, vida i mort, creen situacions evocadores que exploren el terreny d'allò insondable. 

Pintor de la desolació i de la quietud, Francisco Sanchéz exerceix una observació silenciosa per conèixer i reconèixer l'origen de l'home i la petja que resta de la seva existència.

Davant d'aquestes narracions, una emoció estranya i incerta s'apodera de l'espectador: és la memòria del viscut; d'un món irrepetible que escapa a la mirada. Per això, evita els sorolls i les estridències que s'associen als colors per detenir el temps i suspendre´l en un silenci etern, de la mateixa manera com en un somni és la placidesa el moment essencial de l'expressió.