Les flors floriran de la mateixa manera - 23 d'abril - 23 maig - Rosa Mujal Exposició individual

Instal.lació - oli sobre tela de llí - terracota - fusta

La volta a Andorra en 80 flors

Tres anys després de ‘Du tourbillon de tes cheveux’, torna Rosa Mujal, ara a Taranmana i amb ‘Les flors floriran de la mateixa manera’

Andrés Luengo

Diu que el seu somni consisteix a recórrer els nostres modestos 468 quilòmetres quadrats i cartografiar-ne les flors que hi creixen, cadascuna amb la seva fitxa científica que confegirà amb l’ajut del biòleg Jordi Nicolau i amb un retrat a l’oli, i que tot plegat quedarà recollit en una mena de quadern de camp a la manera dels exploradors del XIX. Això haurà d’esperar, i ves a saber quan, perquè no pot deixar-ho tot i dedicar un any de vida a trescar per les nostres muntanyes darrere de flors i floretes. Però per anar obrint boca s’ha empescat Les flors floriran de la mateixa manera, que fins a final de mes penja a la galeria Taranmana d’Escaldes.

Són els set olis de gran format que ja va exposar a l’estiu a l’última edició de la biennal de land art –als jardins de l’antiga Catsa, potser ho recordin– i que ara ha ampliat amb cinc obres més, aquestes de format més reduït però amb el mateix esperit. Es tracta, per resumir, de plasmar en imatges un univers, el de les plantes, que acostuma a passar desapercebut, que creiem subordinats als nostres interessos i que no dubtem a aniquil·lar sense contemplacions quan convé per una fi superior. Posem que per aixecar un edifici.

La naturalesa, diu Mujal, acaba sempre reclamant els seus drets amb una potència i una indiferència absolutes. Passarem nosaltres, passarà la nostra civilització, passarà la humanitat i passarà la nostra era, i les flors seguiran flrorint per primavera, insisteix: “La veritat és que la naturalesa no ens necessita per res, i és una certesa que trobo especialment adequada en aquest temps de construcció desmesurada. Quan nosaltres desapareguem, tornarà a ocupar el que és seu”.

No és la primera a reflexionar sobre aquesta tendència a l’entropia que manifesta la mare Naturalesa. Pensin en monografies com El mundo sin nosotros i en pel·lícules com 12 monos i, més recentment, El reino del planeta de los simios. Mujal és menys distòpica i s’ha fixat en les nostres flors, que hi eren fa milers d’anys i que seguiran aquí quan no quedi rastre de nosaltres. Flors sovint endèmiques, que només es poden trobar en certs racons de les nostres parròquies, com l’astràgal (Astragalus penduliflorus), de la qual només es coneix una població a la Vall de Sorteny. O en el maiàntem (Maianthenum bifolium), detectada únicament a Encamp i catalogada en perill crític. O en el frare de verneda (Lathraea clandestina), que prolifera als boscos de ribera del Valira a Sant Julià i que està “en perill”. 

A Taranmana hi exposa dues sèries: la de la biennal, amb una flor per parròquia, i una segona de propina amb cinc espècimens endèmics del parc natural de Sorteny. Guarden certa relació formal amb l’obra anterior de l’artista, pensin en Du tourbillon de tes cheveux, que va exposar fa uns anys al Mama Maria, i constitueixen una personalíssima, delicada i contracorrent incursió en una figuració d’estirp prerafaelita als antípodes del que estem acostumats a veure. I precisament per això val la pena acostar-se a Escaldes. Per respirar.

https://www.bondia.ad/cultura/la-volta-a-andorra-en-80-flors