25 de febrer 2025 - Francisco Sanchéz - "Cims escarpats"

Clica sobre la imatge per llegir més o el botó Artsy per descobrir la obra de l'artista

Tant si es tracta d'una ciutat que sorgeix del no-res, com un paisatge de mar o de muntanya, una sensació de desolació sempre està present en l'obra surrealista de Francisco; aquest últim quadre es podria considerar una obra cabdal -entre d'altres- en la seva producció artística que abraça un punt d'inflexió i arriba a una nova maduresa. Els cims salvatges s'eleven al cel i el paisatge àrid parla d'aïllament i solitud.

Els contrastos de la paleta de grisos a negres, a blancs, són més pronunciats, destacant el dramatisme de la imatge, de muntanyes i cims irregulars. Aquesta narració, juntament amb la boira flotant, estructurada en quatre línies horitzontals que semblen confluir i culminar a la part superior del quadre, per sobre dels cims centrals de la imatge, s'acosta al romanticisme alemany del segle XIX, representat pel pintor romàntic alemany, Caspar David Friedrich.

Però la composició subjacent és la que atorga l'èmfasi a aquesta pintura. La importància que es dóna a les ressonàncies visuals en l'estructura del quadre no són explícites sinó que captiven la mirada. L'artista compara la configuració amb els acords musicals que creen un ritme, i parla de trobar una fórmula per arribar a una recopilació melodiosa amb diversos registres sonors per harmonitzar el composició formal.

Mitjançant l'emmirallament de repeticions i interrupcions en diagonal, com la irrupció de tres peculiaritats alineades, la torre, el fanal i els arbres, vertebra el quadre. Situat dalt d'un dels cims, s'alça un monòlit envoltat d'ocells. A l'esquerra del quadre, i sumant-se a aquest entorn inhòspit, un fanal emergeix del no-res i transmet una sensació surrealista. Més avall, uns quants arbres surten en aquest món habitat.

En tantes de les pintures de Francisco Sanchéz ens transporta al món surrealista de Joc de Trons.

Una descripció en particular és tan propera a les imatges i als molts elements que l'artista utilitza en les seves representacions.

És el que fa referència a The Eyrie, l'antic castell i seu de la Casa d'Arryn, situat a una espatlla del cim, conegut com la Llança del Gegant, a diversos milers de peus per sobre del fons de la vall a les Muntanyes de la Lluna, a la Vall d'Arryn.

Les representacions dels cims d'alta muntanya, la neu i l'entorn desolat, els camins costeruts, les escales que no van enlloc, les cascades, el castell –aquí representat per un monòlit– submergit en la boira, tots aquests trets contribueixen a evocar el fantàstic món de la novel·la escrita per George R.R. Martin en un diàleg sorprenent amb l'obra del pintor.