4 juny 2011 - 27 novembre 2011 - Francisco Sanchéz - Andorra a la 54 Bienal d'art de Venècia - L'artista hi participa amb el tríptic:

"La realitat efímera" - Técnica mixta 146 x 114 - Tríptic (01) - 2011 - Credits: Govern d'Andorra - Àlex Tena

Extractes de "L´efímer i l'etern".

Joan Gil Gregorio. Sotscomissari. Membre de l'Associació Internacional De Crítics d'Art.

L'obra que presenta a la Biennal de Venècia és un tríptic que actua a la manera d'una instal.laciói que formalment segueix els mateixos postulats que ha anat desenvolupant darrerament.

Paisatges en ruïna, escenes fantsmagòriques i espectrals, atmosferes espesses i carregades d'una tèrbola boirina, mars agitats, tothora amb l'absència de l'home que les converteix encara en més abismals. És evident que un marcat romanticisme s'apropiade l'obra, en la qual la infinitud, l'abisme, la tragèdia, en definitiva allò efímer i allò etern, esdevenen els trets més caractirístics.

El seu procés de treball és lent, minuciós i meticulós, i obeeix a un tractament de vel.ladures a base de carbonet, terres i vernissos sobre la tela en un complex transcurs que deixa entreveure els registres d'aquesta suma d'existències. 

És així com el temps d'execució, les seqüències de realització esdevenen els protagonistes de la seva pintura; una pintura en blanc i negre en la qual el temps es mesura pels fluxos, ritmes i entramats gestuals.

...Els fragments atmosfèrics i aquosos descontextualitzats d'una totalitat, les parts accidentals que aïlla per incorporar-les com a motiu principal del discurs, esdevenen escenes imprecises i velades, immerses en camps evanescents i aeris que ens pertorben prequè no les podem identificar.

Llocs desocupats, indrets silenciosos  a través dels quals hom té la sensació de contemplar la matèria espiritual de la realitat perqué es queda només amb el més immaterial: ombres,batecs de llum, reflexos incorporis d'un instant passat i completament desapercebut.